ANTECEDENTS

Les mobilitzacions contra la privatització del dret a l’ensenyament ha estat una constant des de l’aparició dels primers informes que legitimaven el desmantellament de la universitat pública com a dret social (movilizacions contra l’informe Bricall, 1996, p.e.)

Durant el mandat del PP es va desenvolupar en llei les recomanacions d’aquests informes. Va ser al 2001 i miler d’estudiants van sortir al carrer contra aquesta llei amb el suport de Rectors, de professorat, de sindicats, i tota l’oposició al Govern del PP… fins i tot el PSOE i el seu grup mediàtic (Prisa) que va fer ressò continuat de les mobilitzacions fins que es va donar per terminada la feina de desgast al govern del PP.

Els estudiants van continuar el solitari lluitant contra el creixement de les taxes, l’eliminació progressiva de la segona convocatòria, el subfinançament de les universitats públiques, la pèrdua de “democràcia” als òrgans estamentals de govern de la universitat, la creixent depedència de fons privats per al desenvolupament de les universitats, la degradació de la qualitat de l’ensenyament amb els plans pilots de la reforma, …La lluita va esdevenir en mobilització i coordinació europea mitjantçant el Foro de Bakaiku d’on neix el Students’ European Forum.

El PSOE en arribar al poder no va derogar la LOU (malgrat les promeses públiques al 2001 de Zapatero) sinò que la va reformar per a pitjor en el seu caràcter mercantilista de l’educació. La lluita estudiantil es va reactivar contra el catàleg de titulacions que pretenia esborrar del mapa títols com Filologia Catalana, Història de l’Art, …

Aquest fet va propiciar que el Govern deixès la tasca a mans de les universitats: Reial Decret de Graus. Cada universitat fa el que vol amb les seves titulacions… sempre i quan li dongui el vist i plau un òrgan extern, que no està sotmés a CAP CONTROL POLÍTIC ni ciutadà (l’Agència Nacional de Qualitat, ANECA).

Es tracta de fer plans d’estudi de “grau”, els quals l’Associació Catalana d’Universitats equipara als “primers cicles” ni tan sols a les diplomatures. Tot i això, la durada del Grau europeu és de tres anys, i de l’espanyol de 4. Un frau en tota regla.

En paral·lel, les beques no només no han crescut ni en quanititat ni nombre, sinò que estàn sent progressivament substituïdes per prèstecs amb interessos (gestionats per entitats bancàries que tenen ja tractes de prioritat i monopoli als campus com Caixa Catalunya, Banc Santander, …. ). Tot això sota el paraïgues polític de tots els partits parlamentaris.

El decret es va aprovar al novembre ide 2007 tres dies abans de les eleccions al parlament, els estudiants van sortir al carrer. A la UAB, amb professorat laboral (Comitè de Vaga UAB).

Els efectes de la LOU ja es noten. El descontent entre el conjunt de la comunitat universitària creix. El moviment estudiantil s’ha destacat com a lluitador sense treba contra aquest atemptat als drets fonamentals i, per a la UAB, ha rebut com a resposta un conjunt de mesures própies d’estats protofeixistes que subordinen els drets polítics elementals (reunió, expressió i manifestació) a “l’ordre”.